28 versos. Qui va fer la comanda els va llegir i aprovar abans de pagar.
[Estrofa 1]
Theresa, estic perdut des que ens vam separar,
pensant en aquells dies que encara em tenen el cor,
a l’Orange Hills, agenollat, el futur als teus ulls,
ens vam prometre per sempre sota un cel d’estels.
[Estrofa 2]
Per la tempesta de neu conduïes sense por,
amb el teu Mustang atrotinat, cap a l’or de Califòrnia,
a Pismo Beach vam viure una història mai explicada,
en aquella habitació de motel, una vida nova als braços.
[Tornada]
Una vegada t’ho vaig dir: ningú més no em tindrà,
encara és veritat, no ho puc evitar,
comparo tothom amb tu i ningú no t’arriba,
ets l’amor que no puc oblidar.
[Estrofa 3]
Les notes d’amor que escrivies, les cintes que m’enviaves,
quan la feina m’allunyava, el teu amor sempre hi era,
recordo els sopars que feies per fer-me somriure,
i quan sortien malament, rèiem sense parar.
[Pont]
Sé que et vaig fer mal, i per això em sap tant de greu,
però penso en tu com una història sense fi,
en cada moment, en cada cançó que sona,
ets la melodia que mai no s’apaga.
[Tornada]
Una vegada t’ho vaig dir: ningú més no em tindrà,
encara és veritat, no ho puc evitar,
comparo tothom amb tu i ningú no t’arriba,
ets l’amor que no puc oblidar.
[Final]
Theresa, amiga meva, et demano perdó,
espero que algun dia em puguis perdonar,
per l’amor que vam viure, pels records que guardo,
ets el somni que em visita quan dormo.